VALORACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ DE LA SOSA CÀUSTICA (NaOH)

Objectiu: Valorar la concentració de la sosa càustica(NaOH) en àcid clorhídric (HCl).

Materials:

Suport Universal

                                    

                                            
                                                             Pinces de Bureta

         Bureta

Matràs aforat

 

 

  



 Embut de Líquids

                                                                            Pipeta

Balança de Precisió

                                       
                                                           Cullereta/Espàtula













     Erlenmeyer

                  
                                                                    Fenolftaleína

Reactius:

- Sosa Càustica -NaOH.
- Àcid Clorhídric - HCl

Perillositats:

- NaOH : Corrosiu
- HCl : Corrosiu

Procediments: Vam pesar 0.35 grams de sosa càustica amb la balança de precisió en un vas de precipitats, però abans d'això per a saber molts grams havíem de pesar, vam mirar la concentració del nostre àcid clorhídric d'una pràctica anterior per a assegurar-nos de tindre una concentració de sosa similar a la concentració de clorhídric. Vam diluir els 0.35 g de NaOH en aigua i els vam passar del vas de precipitats a un matràs aforat que després vam aforar a 100ml amb el comptagotes. Vam netejar la bureta amb aigua i la vam repassar amb HCl. A continuació, la vam enganxar al suport universal amb les pinces de bureta. Amb un embut de líquids li vam posar HCl i vam enrasar a 25ml obrint la clau i deixant l'HCl que sobrava caure a un vas de precipitats.
Després, vam passar una certa quantitat de la sosa del matràs aforat a un altre vas de precipitats, i d'ahí vam pipetejar una alíquota de 10ml amb la pipeta i la pera i la vam passar a un Erlenmeyer. Dins de l'Erlenmeyer vam posar dos gotes de fenolftaleína i vam procedir a la valoració.


Observacions i Dades Obtingudes:

  

Explicació Científica:

 Fem una reacció en què un mol d'HCl reacciona amb un mol de NaOH per formar NaCl i aigua. Com el NaCl és una sal neutra i té un pH neutre (7) gastem la fenolftaleína com a indicador àcid/ base. 

L'HCl és un patró secundari, ja que l'hem valorat anteriorment amb un patró primari (Na2CO3) i per tant, coneixem la seua concentració exacta.

Amb eixa concentració d'HCL hem fet càlculs estequiomètrics per saber la quantitat exacta de NaOH que havíem de fer reaccionar. 

 

Elizabeth Webb, Adina Bizechi i Jaume Grimalt.

                       

Determinació de l'acceleració d'un carret.

Materials:

1. Buló de subjecció                                         2. Varilles de 250mm i 600mm

3.Carret de 50 grams                                          4. Fil de Nailon

 5. Portapeses i peses de 10 i 50 grams             6. Cèl·lules fotoelèctriques i
                                                                                     contador digital.

7. Corriola i mànec per a corrioles.                           8. Tope

















9. Anous dobles                                                      10. Carril


















PROCEDIMENT:

En primer lloc reunim el material anterior. El primer pas és: agafem els bulons de subjecció i posem un damunt l'altre i coloquem la varilla de 600mm dins de les ranures que tenen els bulons de subjecció , ajustem les torques fins que quede subjecte ( que no es mogui). Sobre la varilla que queda en vertical enganxem un anou, sobre aquest enganxem la varilla de 250mm horitzontalment, amb un anou en cada extrem. Deu quedar així:

 Continuem, agafem el contador digital i l'enganxem al enxufe , també enganxem les cèl·lules fotoelèctriques al contador digital. Després, col·loquem aquestes en les anous que anteriorment havien posat a la varilla horitzontal. Deixem de costat aquest montatge,  agafem  i enganxem la corriola al  carril per la part que te les abrassaderes ( les cèl·lules fotoelèctriques tenen que estar a una altura per a que el carret quan pase comence a contar el contador digital  i el resultat es aquest:

 

Per últim , enganxem el carret amb el portapeses mitjançant el fil de Nailon (aquest deu tindre una llargaria més o menys  la del carril) 

(video)

Dades obtingudes: Càlculs.

Xf=Xi +Vi +0.5 x at²

a= Xf x 2/ t²

t¹ 

t²

t³  

mitja

Explicació:

Per què canvia l'acceleració al canvia les masses?

Segona llei de Newton:

                                                                       F = m a  
                                                  F a favor - F en contra = m · a
                                                            Pes -  F = m · a
             La força de fregament és la mateixa en tot els casos perque:
                                                     
                                                           F freg = 
            
            L'única cosa que canvia és el pes.

Valoració del grau d'acidesa d'un oli d'oliva

1. OBJECTIU

Valorar l’oli d’oliva i el seu grau d’acidesa mitjançant la potassa (KOH) de concentració coneguda i valorada (0.098M).

2. MATERIALS, REACTIUS I PERILLOSITAT

-          Pinsa de bureta

-          Bureta

-          Suport universal

-          Erlenmeyer

-          Vas de precipitats

-          Comptagotes

-          Matràs aforat amb dissolució de KOH

-          Éter etílic (CH₃CH₂OCH₂CH₃) INFLAMABLE

-          Embut de filtració

-          Balança de precisió

-          Fenoftaleïna

-          Alcohol (CH₃CH₂OH) INFLAMABLE

3. PROCEDIMENT EXPERIMENTAL

Partim d’una dissolució aquosa ja preparada de KOH en un matràs aforat de concentració 0.098M. Montem el muntatge amb la bureta i les pinses de bureta al suport universal i amb ajuda de l’embut de filtració (de tamany menut) plenem la bureta, netejada prèviament amb la dissolució de potassa, amb 25 mL d’aquesta dissolució.

En un Erlenmeyer posem 25 mL d’alcohol i 25 més d’éter etílic mesurats en una proveta, i dos gotes de fenoftaleïna. Procedim a fer la valoració prèvia per a llevar-li l’acidesa a l’alcohol i així poder valorar l’oli exactament, perquè si no al valorar l’oli influiria també l’acidesa de l’alcohol. Com sempre en les valoracions, obrim la clau de la bureta i, mentre movem l’Erlenmeyer, deixem caure la substància de concentració coneguda, que sempre col·loquem dalt, en aquest cas potassa. El que volem fer és canviar el medi àcid de l’Erlenmeyer (alcohol + éter etílic) a un medi neutre. Per a això tenim la fenoftaleïna, que ens indicarà quan comence a fer-se un medi neutre amb el color rosa.

Obtingut el medi neutre que buscavem, tarem un vas de precipitats a la balança de precisió i afegim, amb ajuda d’un comptagotes 5 g d’oli d’oliva.

Els posem en l’Erlenmeyer i per a que no es quede res al vas de precipitats el repassem amb un poc del contingut de l’Erlenymer varies vegades i afegim dos gotes més de fenoftaleïna.

Ara procedim a valorar l’acidesa de l’oli. Primer convé fer una valoració prova per a veure sobre quins valors es fa el medi neutre, i després unes valoracions més exactes, gota a gota. El que fem és obrir la calu de la bureta i deixar que caiga KOH fins que es torne de color rosa, sempre movent l’Erlenmeyer. Quan hem acabat, buidem l’Erlenmeyer i el tornem a plenar seguint el procediment anteriorment explicat, també enrasem la bureta amb potassa i repetim unes 3 valoracions.

4. OBSERVACIONS I DADES OBTINGUDES

Quan tirem KOH a l’alcohol i l’éter etílic, la dissolució es fa color rosa. Quan a eixa dissolució formada de la valoració prèvia li afegim els 5 g d’oli es dissolen perfectament, i formen una dissolució blanquinosa.

1ª→ 4,9 mL KOH/ 1mL KOH per a neutralitzar l’alcohol i l’éter etílic

2ª→ 4 mL KOH/ 1,2 mL KOH per a neutralitzar l’alcohol i l’éter etílic

3ª→ 4,3 mL KOH/ 1,4 mL KOH per a neutralitzar l’alcohol i l’éter etílic

5. TRACTAMENT DE DADES

C₁₇H₃₃-COOH + KOH  →  C₁₇H₃₃-COOK + H₂O

Àcid oleic + potassa   →   sal potàssica de l’àcid oleic/oleicat de potassi + aigua

C₁₇H₃₃-COOH     →      COOH – (CH₂)₇-CH=CH-(CH₂)₇-CH₃

L’hidrogen del primer grup carboxil (COOH) és el que li dona l’acidesa a l’acid oleic, fórmula del qual hem desenvolupat.

6. EXPLICACIÓ CIENTÍFICA

En la valoració prèvia la dissolució canvia de color perquè ha canviat de pH àcid a neutre, ja que hem neutralitzat l’alcohol i l’éter etílic amb KOH.

Açò ho fem perquè en la valoració de l’àcid oleic no volem que influïsca el pH de l’alcohol i l’éter etílic, que és àcid.

La causa de que posarem alcohol i éter etílic a l’Erlenmeyer i no aigua, per exemple, és per a dissoldre l’oli, ja que aquestes 2 substàncies compartixen la mateixa polaritat amb l’oli.

Núria i Alba.

Descomposició tèrmica del Clorat de Potassi.

En aquest vídeo es veu la descomposició tèrmica del Clorat de Potassi, on aquest allibera oxígen que reacciona amb sucre comú.

Determinació experimental del coeficient de fregament dinamic (μd)

Objectiu:
Determinar el coeficient de fregament dinàmic en diferents superfícies.


Materials utilitzats:

Dinamòmetre 10N

Dinamòmetre 1N

"Taco" de fusta

Balança de precició

Procediments:
Vam començar la practica preparant tots els materials que anàvem a utilitzar, a continuació vam agafar el taco (part no esponjosa) i el dinamòmetre de 1N i estiràvem sobre una de les superfícies on fèiem les proves (la taula) a velocitat costant (MRU) per a determinar el coeficient de fregament dinàmic. Seguidament vam traslladar el taco a terra i repetim el procediment, també vam fer aquesta prova sobre una tarima de fusta canviant el dinamòmetre per el de 10N , a continuació vam baixar al pati per a repetir-ho sobre el sòl (cement o formigó ) i per ultim sobre l'alfombra.
En acabar vam tornar a la taula i vam repetir el mateix procediment però amb la part esponjosa del taco sobre la taula, amb el dinamòmetre de 10N.

Observacions i dades obtingudes:

En les superfícies no rugoses notàvem com el dinamòmetre de 1N marcava oscil·lacions en la mesura,ja que en la superfície si trobàvem un punt amb més "rugositat" el taco es frenava i el dinamòmetre havia de fer més força.




Explicació científica:


Hem utilitzat un MRU per a fer les proves ja que  per a calcular més fàcilment el coeficient de fregament és més fàcil fer-ho amb a=0m/s2


També hem de diferenciar el coeficient dinàmic del estàtic, el dinàmic es el que obtenim quan els cosos estan  en moviment que sempre serà menor que el estàtic que es el que obtenim quan els cosos partixen del repòs per assolir el moviment.


Atenent-nos a la segona llei de Newton el sumand de les forces és igual a massa per acceleració


Si a=0  -->  ƩF=O


per tant  Fa favor- Fen contra=0  així   Fa favor=Fen contra 


en el nostre cas: Fdinamometre=Ffregament 


d'ahí podem traure que: Fdinamometre=μd · N (Normal)




μd=Fdinamometre/Normal  




La N del taco la vam traure així:


N= -P= -m·g = -85,9 · 9,8
N=841,82N(Newtons)

Càlcul de l'acceleració de la gravetat d'una manera senzilla.

Objectiu: 

Càlcul de l'acceleració de la gravetat amb un pèndol.

Materials:

-Suport universal                                                 -Cronòmetre

-Fil de nylon                                                        -Regle

-Bole d'acer                                                        -Pinça de metall

Ací, una foto dels materials.

Procediments:

Muntem el suport universal amb el fil i la bola de la manera següent:

El muntatge ha de ser així.

Per fer les oscil·lacions agafem la bola i formem un angle (que no siga massa gran perque poden haver perturbacions en l'espai), soltem la bola i la primera oscil·lació la descartem, a partir de la 2a encenem el cronòmetre i contem fins 10 oscil·lacions. Com hem de canviar la longitud del fil 3 vegades, amb cadascuna de la longitud repetim els passos anteriors 3 vegades.

Fent les oscil·lacions.

Observacions i dades obtingudes:

A continuació, adjuntem les graelles dels resultats i el càlcul de la gravetat. Hem fet una mitjana de les 3 gravetats per tal de que el resultat siga més exacte. Com es veu a l'última graella, a nosaltres ens va eixir prou acceptable. (En la gravetat, el valor que es considera es de 9,8)

Explicació científica:

- Per  a el càlcul de "g" hem utilitzat la fòmula del període i hem aïllat "g".

- Descartàvem la 1ª oscil·lació ja que es la que més marge d'error conté.

- Per una oscil·lació entenem: cada volta que la bola d'acer "va i torna".

Adjuntem a més la fòmula emprada amb l'aïllament pas a pas; espere que vos haja agradat i que no vos haja quedat cap dubte. ;)

Joan i Esther. 

PD: Pepa, perdona el retràs d'Esther i que a l'última imatge puguen vore's les anotacions de darrere...

Esbrinar de quines magnituds depén el període d'un pèndol

En aquesta pràctica hem intentat esbrinar si el període d'un pèndol depén de l'angle de llançament, de la longitud del pèndol o de la massa de la bola que penja.
Abans que res hem de dir que el període d'un pèndol és el temps que tarda en fer una oscil·lació completa, és a dir, el temps que tarda en anar i tornar.
Per  averiguar la depèndencia amb les variables el que hem fet ha sigut estudiar-les una a una. Així, quan volíem averiguar la dependència amb l'angle fixàvem les altres dues ( la longitud i la massa)... i així hem fet els tres experiments.
Hem tingut en compte que la primera oscil·lació la menyspreàvem perquè portava associats molts errors de tipus humà ( en el llançament) que feen que l'oscil·lació no fóra correcta i hem fet la mitjana de 10 oscil·lacions per a calcular el període.
Per tant i resumint, quan volíem averiguar una variable, fixàvem les altres dos, deixàvem passar la primera oscil·lació i després contàvem el temps que tardava en fer 10 oscil·lacions. Després dividíem per 10 i averiguàvem el període. A continuació modificàvem eixa variable ( en el cas de l'angle hem provat amb 3 angles diferents, en el cas de la longitud hem triat tres longituds diferents i en el cas de la massa hem fet l'experiment amb 2 masses diferents). Així, podíem veure si el període variava o no quan canviàvem la nostra variable en estudi.